Què és una llicència de sincronització de música?
Jennifer Lopez & Maluma – Pa' Ti + Lonely (Official Video)
Taula de continguts:
Una llicència de sincronització de música, també coneguda com a llicència de sincronització, és una llicència de música concedida pel propietari o el compositor d'una obra concreta. La llicència permet al llicenciatari o al comprador el dret d’utilitzar la música en una peça visual, com ara una pel·lícula, un videojoc o un comercial.
Els drets sobre la música normalment pertanyen a l'editorial que representa el propietari. El copyright es divideix en dues parts:
- Gravació de so principal: Aquesta és la gravació real de l'estudi i sol ser propietat d'una discogràfica.
- Composició: Es tracta de les notes musicals, les lletres i la melodia escrites pel compositor i el compositor, que solen ser propietat de l’editor.
Negociacions i taxes
Quan un director o productor vol utilitzar una cançó en el seu treball, ha de posar-se en contacte amb el propietari d'aquesta peça. Normalment, el propietari ofereix la música a un preu determinat per un ús únic. El cost dependrà de la importància de la peça, de com s’utilitzarà, de la quantitat de la cançó que s’utilitzarà a la peça i de si la peça s’utilitzarà o no en la seva forma original o coberta per un altre artista. Segons la cançó, el cost pot anar des d'una petita tarifa per a una peça relativament desconeguda fins a centenars de milers de dòlars per a una cançó coneguda.
Beneficis d'una llicència de sincronització
Per als artistes independents o per als professionals emergents, la concessió de llicències de sincronització pot ser una font important d’ingressos i una manera eficaç de trobar nous fans. La música inclosa en un vídeo popular pot ser escoltada per persones que anteriorment no estaven familiaritzades amb l'artista. Quan l’escolten, poden estimar-los, compartir-los amb els seus amics o comprar el material. Pot ser una gran manera de construir un seguiment i exposar-se a un públic més ampli.
Una llicència de sincronització pot ajudar a respirar una nova vida a la música que ha estat fora de temps. Un vídeo, un programa de televisió o un comercial poden aportar una atenció nova a una peça més vella, aportant nous pagaments de drets i una atenció fresca.
Mentre que la majoria dels artistes concentren els seus plans de negoci en la venda de CD i descàrregues i en la reserva d’espectacles en directe, les llicències de sincronització generen oportunitats perquè els artistes guanyin ingressos passius a través de royalties continuats o taxes d’ús. Un dels majors avantatges de la concessió de llicències de sincronització és que pot conduir a "ingressos passius". Dit d'una altra manera, una vegada que la música s’ha escrit i produït, la concessió de llicències de sincronització pot seguir generant ingressos per als artistes.
Coneix el vostre valor
Fer tants diners com sigui possible és un objectiu típic per a qualsevol compositor en un acord de llicència de sincronització, però totes les negociacions són diferents, segons Digital Music News. Per exemple, un cineasta independent pot tenir un pressupost petit o el compositor que vol vendre els drets sobre una cançó pot ser relativament desconegut. Val la pena prendre una tarifa més petita en aquestes circumstàncies si la pel·lícula independent és un bon vehicle per a la música, o el compositor desconegut podria obtenir una exposició valuosa si no prenia més que un crèdit en un projecte més gran.
Correspon al compositor determinar el que és més valuós per a ell en cada negociació.
Què és una llicència mestra per a enregistraments de música?
Tenir els drets mestres és el bitllet per generar ingressos. Els músics renuncien a aquest dret quan signen amb una etiqueta, però hi ha algunes alternatives.
Sincronitza les llicències amb llicència mestra
La concessió de llicències de sincronització i la llicència mestra són dues de les formes més comunes de llicència de música. Els dos tipus poden obtenir quantitats significatives de diners.
El que és una llicència obligatòria a la música
Una llicència obligatòria permet a un músic publicar una nova versió d'una cançó prèviament gravada, tot i que hi ha algunes limitacions a la llei.