Vocabulari de redacció de ficció: personatges de talla

A les primeres pàgines de "La Guia de l'autoestopista de la galàxia" de Douglas Adams, l'extraterrestre Ford Prefect entra en un pub anglès un dijous al matí i demana sis litres de cervesa per a ell i el terrícola Arthur Dent. Li diu al barman que ho faci ràpid perquè el món està a punt de finalitzar.

Que Ford i Arthur beguin tanta cervesa en aquell moment i lloc són importants per a la història. El caràcter i la personalitat del barman no ho són, de manera que Adams el presenta com el tipus de clix que molts lectors podrien esperar. És el tipus de treballador cansat del món que ha vist entrar tots els tipus al seu pub i dir i fer tot tipus de coses extravagants. No està a punt de quedar-se sorprès per dos excèntrics que estan bevent pesadament un dijous al matí i pensen que el món està a punt d'acabar, de manera que respon sense emocions dient que és un bon dia per a ell i intenta contractar a Ford en una conversa sobre un pròxim futbol coincidir.

No serveix de propòsit

El barman, en aquest cas, és el que es coneix com a caràcter estoc. No serveix de cap sentit a la història excepte per servir la cervesa, de manera que les seves paraules i accions són limitades. Mentre que Adams toca l’humor de l’escena, el cambrer encara es presenta d'una manera que no distreu els elements de la història que realment és important.

Aquests personatges són molt freqüents en totes les formes de narració de contes, provenen de tipus culturals àmpliament coneguts per les seves característiques i maneres, i sovint s’utilitzen en paròdia. Cada cultura té el seu propi conjunt de personatges. Per exemple, a la comèdia italiana de l 'italià, Scaramouche va representar el criat sense escrúpols i poc fiable. A la cultura moderna nord-americana, Walter Mitty, de James Thurber, va crear el motlle per al marit i el somiador.

'Els Simpsons'

A la cultura nord-americana, la sèrie de televisió "The Simpsons" és una de les cases més populars per a personatges de valors. Tota la ciutat de Springfield, on es troba la fira, està poblada per personatges: la notícia de TV Kent Brockman, Guy de còmic, el cap de la màfia Fat Tony, la ciutat borratxos de Barney Gumble, el reverend Lovejoy, el conductor de l'autobús de l'escola Otto Man. Nelson, i molts, molts més.

Cada personatge representa un estereotip específic que es pot reproduir per humor. A més, cada persona amb acció està disponible per cobrir el seu paper quan sigui necessari. Per exemple, si una història pròxima implica una corrupció política, els escriptors utilitzen l'alcalde Quimby a la història. Si això comporta l'aplicació de la llei, el cap Wiggum és el personatge per a la feina. Com que l’exposició ha existit durant molt de temps i perquè hi ha tants personatges en el repartiment, els escriptors disposen de múltiples opcions quan necessiten satiritzar un estereotip concret.

Un dels protagonistes més destacats de la mostra és el propietari de Kwik-E-Mart, Apu, que també representa els riscos que suposa la creació de personatges amb accions basades en la raó. És fàcil obtenir els detalls malament i els estereotips incorrectes poden ofendre a la audiència. En el cas d’Apu, s’han acusat escriptors de perpetuar un estereotip negatiu, però alguns han defensat l’ús d’Apu argumentant que s’utilitza per satiritzar els estereotips negatius.

De qualsevol manera, els personatges de controvèrsia poden treure al públic del somni fictici.

Com a personatges principals

Mentre que els personatges en estoc sovint es troben en segon pla, els protagonistes i els antagonistes de les històries també es poden basar en personatges de valors. Aquests personatges estan més desenvolupats i, sovint, l’objectiu de l’escriptor és donar als lectors un personatge amb una base familiar, llavors presentar el personatge amb un gir diferent o posar el personatge en un entorn inesperat.

Una de les variacions més populars d’aquest enfocament és l’ús del antiheroi com a protagonista principal de la història. A la literatura nord-americana, "The Adventures of Huckleberry Finn" de Mark Twain és un exemple clàssic. Huck és un antiheroi perquè no segueix les convencions de la societat, però encara ho fa bé. Per exemple, en lloc de convertir a Jim, un esclau que s'ha escapat, Huck va en contra del que la societat espera i intenta ajudar Jim en la seva recerca de la llibertat.