Llatins o hispans: quin és políticament correcte?

El govern federal dels Estats Units sovint agrupa les persones per obtenir propòsits de recopilació d'informació i, en molts casos, no distingeix entre els orígens, tot i que les paraules tenen dos significats d'identitat separats per a individus i definicions de diccionaris únics.

Independentment de qualsevol altra preferència personal, ja que les definicions de diccionaris sols són diferents, cap dels termes hauria de ser utilitzat universalment per a l'exclusió de l'altre. Afegint-se al debat sobre quin terme es considera correcte, és que depèn de qui ho demani i probablement obtindreu una definició diferent.

Una de les raons d’aquesta falta de claredat és que qualsevol paraula que s’utilitzi per identificar a una persona com a part d'un grup gran pot ser subjectiva i una qüestió d'elecció.

Quin terme es considera correcte en les operacions empresarials (i privades) depèn de qui us adreceu i de les preferències individuals de la persona a la qual es dirigeix.

Podeu demanar l’origen d'algú i la seva raça?

En cas de dubte, és millor demanar a algú que prefereixi. Una manera de plantejar-se la pregunta és preguntar simplement: "És vostè d'origen hispà o llatinoamericà?"

Mai no pregunteu "quina raça sou?" Això és perquè cap terme descriu una cursa i, en algunes situacions, fer aquesta pregunta al lloc de treball pot ser il·legal. Fins i tot podria exposar-vos a possibles responsabilitats derivades de les lleis antidiscriminació. També mostra una manca de sensibilitat cultural per a les persones.

Definició de hispà

És important entendre que la definició d’espanyol (i llatí) varia molt segons la font que utilitzeu. Alguns diuen que "hispà" es refereix a la raça, però això no és cert. El govern dels Estats Units distingeix específicament els hispans i els llatins com a termes per definir regions d'origen, no la seva raça.

L'Oficina del Cens dels Estats Units coincideix que Hispànica es refereix a la regió, no a la raça, i utilitza el terme per descriure qualsevol persona, independentment de la seva raça, credo o color, els orígens de la qual són de Mèxic, Puerto Rico, Cuba, o Amèrica del Sud. o d'algun altre origen hispà. Les àrees conquistades pels espanyols eren considerades part d’una regió originalment anomenada Hispània, que és on s’obté el terme hispànic probable.

L'Oficina de Gestió i Pressupost combina els dos orígens en un sol grup, però encara defineix els hispans o els llatins com "una cultura o un origen espanyol, cubà, mexicà, porto-riqueny, o qualsevol altre espanyol, independentment de la raça".

Termes i sexes

Tot i que els dos termes diferents poden ser molt confusos, els termes d’identitat de gènere no són - i són els següents:

• Llatí. Quan es refereix a la neutralitat de gènere, identificant homes i dones, utilitzeu llatins.
• Llatina. Quan es refereix específicament a les dones, utilitzeu Latina.

"Chicano" és acceptable?

Això és molt complicat i depèn en gran mesura de l’individu. Gairebé universalment, la paraula xicana s'ha considerat inacceptable i pot ser considerada despectiva per alguns individus. El terme, que es va voler degradar per primera vegada, no va ser encunyat per la gent mexicana, sinó pels blancs i altres races. Es va referir a persones de patrimoni mexicà, però es pretenia ser irrespectuós, etiquetant els mexicans com una classe inferior en la societat.

Tanmateix, fins i tot aquest terme no té regles dures i ràpides, ja que molts mexicà-americans accepten orgullosament aquest terme. En concret, l'actor Cheech Marin, mexicà-nord-americà, que identifica públicament com chicano, igual que l'ex-representant de l'estat de Texas, Paul Moreno.

Chicano Punk, un lloc web creat com a projecte per a una classe d’Estudis de la cultura xinesa / nord-americana, reconeix que els orígens de Chicano van ser destinats a ser despectius, però també constitueixen un punt important: que també pot tenir un significat molt positiu i poderós per als altres:

Socialment, el Moviment Chicano va abordar el que considerava estereotips ètnics negatius dels mexicans en els mitjans de comunicació i la consciència nord-americana. El moviment chicano és de vegades anomenat La Causa (La causa).

En altres paraules, si el terme chicano és una font d’orgull o una paraula que s’ha d’evitar, dependrà d’una manera com senti un individu en particular. El millor recurs és no utilitzar la paraula a menys que sàpigues amb seguretat com se sent algú.

Punts importants per recordar

Ser culturalment alfabetitzat no és necessàriament el mateix que ser culturalment sensible. En cas de dubte, pregunteu-ho individualment. Les persones de tots els àmbits socials poden identificar-se de manera contrària a les etiquetes tradicionals.